vaig

vaig
18 febrer, 2017 moon

Avui comparteixo amb tots vosaltres el conte d’en Jesús M. Tibau “Vaig” publicat al llibre “El noi del costat del padrí”, inspirat en la cançó que vàrem escriure i que aquest dies podeu escoltar a la meva web.

Bona lectura!

VAIG

Atret per la nostalgia, o empès per la por que de tant en tant m’assetja, obro la capsa de llauna on deso antigues fotos. Me les sé de memoria, però sentir el seu contacte entre els dits m’asserena i, algun cop, fa relliscar galtes avall l’emoció.

Una de les meves preferides, a galop d’una bicicleta, en precari equilibri. Em sembla notar la mà de mon pare subjectant-me, la carícia de ma mare després, mentre netejava la ferida al genoll. Era poruc, en sóc encara, i em costa entendre que el truc rau en la confiança, en no deixar de pedalar.

Anar té els seus riscos, les cruïlles dels camins poden ser trampes o oportunitats. Tanco la capsa, que sempre duc al cor. I vaig.

Jesús M. Tibau

jmtibau.blogspot.com

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*