Lletres

Cruïlles

2016

1. Aina

La teva mà al vidre
m’ha portat fins aquí.
Tan petita i sempre dins d’aquests llençols.

Unes parets tan fredes,
sense poder sortir.
T’explico un conte a cau d’orella i imaginarem un món

on podrem fer castells d’arena tot fent volar estels,
sentirem cantar balenes
i jugar amb la neu.

La por i l’esperança
cada dia que passa.
Guanyar o haver de començar de nou. La vida quan l’agafes
amb el desig

de tornar a fer castells d’arena tot fent volar estels,
de sentir cantar balenes
i jugar amb la neu

i poder tornar a l’escola i jugar a fet i amagar.

Podràs fer castells d’arena, sentiràs cantar balenes
i jugar a l’escola a fet i amagar.

“La meva mà al vidre t’ha portat fins aquí.”

La teva mà al vidre m’ha portat fins aquí.

Aina.

2. Vigila!

Esborrant totes les traces
han creat noves cruïlles per perdre’ns.

“trileros” de les finances
els que ens disfressen la vida.
Vigila!

Crèdits tous, llaminadures,
esquers amb brodats de plata.
Vigila!

Pa i circ i diner fàcil.
Tenir més i més i més i més i més.
Vigila!

Del no res un dia surt la llum.
Del no res. Vigila!
Del no res un dia surt la llum.
Vigila!
Els corders un dia es fan lleons.

Somnis fets de purpurina,
discursets d’alta costura per perdre’ns.

Volen que siguem titelles
del guinyol que han fet de la vida.
Vigila!

Vestits i perfums de marca
triunfadors fets de gomina.
Vigila!

Decideix: pots aixecar-te o si ho vols
queda’t a casa, tu mateix, però vigila!

Del no res un dia surt la llum.
Del no res. Vigila!
Del no res un dia surt la llum.
Vigila!
Els corders un dia es fan lleons.

Vigila!

3. Incroci (cruïlles)

La sveglia.
Qualcuno che non c’è e di corsa al lavoro (se c’è lavoro).

E gira e gira
con le preocupazzioni “bisogna andare avanti… avanti!”

“Giorno, un caffè!” leggo il giornale
e cado giú dal mondo.

I piccoli problemi,
le piccole allegrie,
ci sono tanti incroci in questa via d’uscita, mentre guardo

Un sorso di caffè,
chiudo il giornale
e salto in mezzo al mondo. In mezzo ai problemi,
alle piccole allegrie,
di tutti questi incroci
dove cercho l’uscita mentre guardo
nel caffè.

nel caffè.

La strada,
la scegli tu da te:
amici e qualche amore, e forse, un vero amore,

Vivere: piangere, ridere… ecco la vita, la vita.

e poi ti accorgerai
che i sogni ad occhi aperti canviano colore

coi piccoli problemi, con le piccole allegrie, ci sono solo incroci
e qualche via d’uscita mentre guardo

Vivere: piangere, ridere… ecco la vita, la vita.

nel caffè.

CRUÏLLES

El despertador.
Algú que no hi és
corrent cap a la feina
(si és que hi ha feina).

“Bon dia, un cafè!”
llegeixo el diari
i em cau el món a sobre.

Els petits problemes,
les petites alegries,
hi ha tantes cruïlles
en aquesta via de sortida
mentre miro
dins del cafè.

El camí,
l’elegeixes tu:
amics i algun amor
i potser un veritable amor,

i després t’adonaràs
que els somnis despert
canvien de color

amb els petits problemes,
amb les petites alegries,
hi ha només cruïlles
i alguna via de sortida
mentre miro
dins del cafè.

Viure:
plorar,
riure…
això és la vida,
la vida.

I gira i gira
amb les preocupacions
“cal anar avant…
avant!”

Un glop de cafè,
tanco el diari
i salto al mig del món.
Al mig dels problemes,
de les petites alegries,
de totes aquestes cruïlles
a on busco la sortida
mentro miro
dins del cafè.

Viure:
plorar,
riure…
això és la vida,
la vida

Viure:
plorar,
riure…
això és la vida,
la vida.

This is a text block. Click the edit button to change this text.

4. ...i balla que balla

Pel mig de la rambla
baixa un contrabaix:
camisa de seda,
barret de palla blau.
Camina movent-se
d’aquí cap allà
fent així… fent així.

A dins d’una sala
hi ha una guitarra
vestida de blanc,
la corda afinada,
movent les clavilles
de nàcar lacrada,
al mig de la sala
i balla que balla.

S’encén la nit
a dins de la sala,
castells de foc
i balla que balla.
Compàs a compàs,
mirada a mirada
s’encén la sala.

S’encén la nit
a dins de la sala,
castells de foc
i balla que balla.
Compàs a compàs,
mirada a mirada
s’encén la sala.

… i balla que balla.
… i balla que balla.

S’obre la camisa
-“nena vols ballar,
mi mi la mi re do”
-“deixa’m estar”.
Es gira i se’n va
a cops de malucs
i talons, i talons

-“no em diguis
que no,
la re re do re”
i d’una volada
li agafa la mà,
li estreny la cintura
i al so de la música
al mig de la sala
i balla que balla.

S’encén la nit
a dins de la sala,
castells de foc
i balla que balla.
Compàs a compàs,
mirada a mirada
s’encén la sala.

S’encén la nit
a dins de la sala,
castells de foc
i balla que balla.
Compàs a compàs,
mirada a mirada
s’encén la sala.

S’encén la nit
a dins de la sala,
castells de foc
i balla que balla.
Compàs a compàs,
mirada a mirada
s’encén la sala.

… i balla que balla.
… i balla que balla.

 

 

5. Tria

Ets home, per tant,
pots decidir:
tancar els ulls,
veure-hi clar.
Tria.

Quanta, quanta guerra!
quanta por i sofriments,
quanta fam, quanta sang…
Tria.

Mira bé al teu voltant.
No veus com gira el món.
No estàs fart de callar.
Crida,
que una veu i una veu i una veu…
tots plegats podem canviar les coses.
Tria.

Ens diuen “sou lliures”
de tenir i no pensar,
de ser jo i només jo.

Jo us dic “som esclaus
d’un silenci que dol,
més esclaus que els esclaus”.
Tria.

Mira bé al teu voltant.
No veus com gira el món.
No estàs fart de callar.
Crida!
que una veu i una veu i una veu…
tots plegats podem canviar les coses.

Mira bé al teu voltant.
No veus com gira el món.
Tria.

 

 

 

6. Més enllà

This is a text block. Click the edit button to change this text.

This is a text block. Click the edit button to change this text.

Enllà molt més enllà.
Enllà molt més enllà.
Avui que som enmig d’una cruïlla
d’allà on venim sols queda anar endavant.
Que només perd qui no s’arrisca
i es temps de fer camí,
no de dubtar.

Enllà molt més enlla

Als llavis hi ha escrita una promesa
i als cors banderes amb estels,
i els sentiments que volen lliures
empenyen més enllà
el nostre anhel.

Més enllà, més enllà hi ha un miler d’anys d’història
i un nou camí per fer molt més enllà.
Més enllà per fer la nostra història…
Més enllà farem la pròpia història…

El curs d’un riu no es mou
en un sol dia
però murs infranquejables han caigut.
Que el més petit dels somnis és possible,
si fem, si fem nostre el futur.

Més enllà, més enllà hi ha un miler d’anys d’història
i un nou camí per fer molt més enllà.
Més enllà per fer la nostra història…
Un nou camí per fer la pròpia història…

Enllà molt més enllà.

 

7. Cau la llum

Cau la llum
sobre el got mig buit.
Boirós, sense saber què fer.
Al mirall on feiem l’amor
s’hi entela el què era
i ja no és.

Vaig posar al cor
els colors del capvespre,
i amb els teus ulls
vaig fer un vestit de lluernes
per poder veure’t
cada nit.

Cec del teu cos,
crido el teu nom…
cau la llum.

Cec del teu cos,
crido el teu nom…
cau la llum.

Cec del teu cos,
crido el teu nom…
cau la llum.

 

8. Entra al circ!

“entra al circ, entra al circ de la vida”
“entra al circ, entra al circ de la vida”

Entra al circ de la vida:
domadors, malabars…
Entra al circ de la vida.

Entra al circ de la vida:
conillets als barrets,
pastanagues del dia
“Qui en vol més!”

Passeu aquest vespre i veureu:
dones contorsionistes,
i l’home bala banquer,
sense xarxa obrers equilibristes
i algun pallasso de més.
I amb els sous retallats
al cotxe fem l’amor,
i un trapezista artista
que fa un salt mortal:
bababababa bebibabibibi.

“entra al circ, entra al circ de la vida”

Entra al circ de la vida:
il·lusions en 3D,
sis d’onze amb folre i manilles
com si res.

Passeu aquest vespre i veureu:
dones contorsionistes,
i l’home bala banquer,
sense xarxa obrers equilibristes
i algun pallasso de més.
bababababa bebibabibibi

“entra al circ, entra al circ de la vida”
“entra al circ, entra al circ de la vida”
“entra al circ, entra al circ de la vida”
“entra al circ, entra al circ de la vida”.

 

9. Un dia més

Tot es pot comprar amb diners!
Un dia més.

Un dia més a la cua,
sense feina un dia més.
Matins i matins d’espera
faci sol o faci fred.
Rialles i nits de festa:
“Què depressa passa el temps!”

Un cotxe nou, una casa…
“Tot es pot comprar amb diners”
Eren dies quan semblava
que mai canviaria res.
Ficticis castells d’arena que s’ensorren…
Tot es pot comprar amb diners
Un dia més.

Pas a pas per canviar els temps
no perquè tot resti igual.
Que aquest món que hem de refer
és de tots, no pas d’uns quants.
Dignitat a tot ho res
que fronteres no té la mar.

Pas a pas per canviar els temps
no perquè tot resti igual.
Que aquest món que hem de refer
és de tots, no pas d’uns quants.
Dignitat a tot ho res.

Un dia més a la cua,
sense feina un dia més.
Matins i matins d’espera
faci sol o faci fred.

Un dia més a la cua,
sense feina un dia més.

Un dia més! Un dia més!! Un dia més!!!
Un dia més!!!!

 

 

10. Començar de nou

I un dia t’aixeques,
intentes comprendre
la vida
com és que et lliga curt.

Et semblen obstacles
muntets a l’arena
i dubtes : al nord o al sud.

És un tresor tan fràgil
com un petó d’amor,
Ningú ha dit que la vida és fàcil
però sempre pots començar de nou.

És un tresor tan fràgil
com un petó d’amor,
Ningú ha dit que la vida és fàcil
però sempre pots començar de nou.

No ho dubtis,
pots començar de nou.

I si avui les coses
no van com voldries
pensa : “demà serà millor”.

És un tresor tan fràgil
com un petó d’amor,
Ningú ha dit que la vida és fàcil
però sempre pots començar de nou.

És un tresor tan fràgil
com un petó d’amor,
Ningú ha dit que la vida és fàcil
però sempre pots començar de nou.

No ho dubtis,
pots començar de nou.

És un tresor tan fràgil
com un petó d’amor,
Ningú ha dit que la vida és fácil
però sempre pots començar de nou.

És un tresor tan fràgil
com un petó d’amor.
Ningú ha dit que la vida és fácil.

Ningú ha dit que la vida és fàcil.

No ho dubtis,
pots comença de nou.

I un dia t’aixeques,
intentes comprendre
la vida
com és que et lliga curt.

 

 

11. Cruïlla

Cruïlla.
Seguir o marxar.
Principi o bé final.
Donar un temps més.
Deixar-ho estar.
Sempre és el mateix,
la mateixa història
al llarg del temps.

No entenc què vols,
deixa els dies passar,
veuràs com tot encaixa.
Et vull però em fa por,
els dies s’han fet iguals,
sento que l’aire em manca.
La vida ha de ser
anar i anar endavant,
tu amb mi, jo al teu costat.

Al teu costat
anar endavant
deixant fora els retrets.

“No escoltes !”
“Dius que no et faig cas!”
sempre és el mateix,
la mateixa història
al llarg del temps.

Però provem-ho de nou,
deixa els dies passar,
veuràs com tot encaixa.
Et vull però em fa por,
els dies s’han fet iguals,
sento que l’aire em manca.
La vida ha de ser
anar i anar endavant,
tu amb mi, jo al teu costat.
tu amb mi, jo al teu costat.

La vida ha de ser
anar i anar endavant,
tu amb mi, jo al teu costat.
Al teu costat.

La vida ha de ser
anar i anar endavant,
tu amb mi, jo al teu costat.
Al teu costat.

La vida ha de ser
anar i anar endavant,
tu amb mi, jo al teu costat.
Al teu costat.

Cruïlla.

12. Vaig

Vaig.
Qui sap on vaig,
Cerco un nou rumb
a la deriva.

Vaig.
Camí de pas.
Fulla que, al vent,
empeny la vida.

Vaig
dia a dia descalç de passat
i encara tot per fer.
Jugar amb els daus de nou
i el risc de viure.

Vaig
com qui tria la palla del gra
i que ho té tot per fer.
Jugar amb els daus de nou
i el risc de viure.

Vaig.
Camí de pas.
I tot per fer.

Vaig,
sense més llast
que el temps, obrint
noves cruïlles.

Vaig
dia a dia descalç de passat
i encara tot per fer.
Jugar amb els daus de nou
i el risc de viure.

Vaig
Com qui tria la palla del gra
i que ho té tot per fer.
Jugar amb els daus de nou
i el risc de viure.

Vaig.

13.Diga'm adéu

Diga’m adéu.
Reprenc el camí.
Ha estat bé allò que ha estat.
Potser un dia torni.
La meva pell dins la teva pell.

És millor així.
Ja sé que fa mal.
Tot ho pot curar el temps.
Deixa que me’n vagi.

Temps, serà el temps…
Sé que tu i jo
mai no ens podem perdre.
Temps, serà el temps…
Sé que tu i jo
mai no ens podem perdre.

El taxi va
allunyant carrers.
Finestrals oberts
com els ulls, quan era
la teva pell en la meva pell.
La meva pell dins la teva pell.

Temps, serà el temps…
Sé que tu i jo
mai no ens podem perdre.
Temps, serà el temps…
Sé que tu i jo
mai no ens podem perdre.