cruïlla

cruïlla
30 gener, 2017 moon

Avui que el ser humà és capaç de conquerir satèl·lits i planetes, que el nostre esguard s’apropa a les estrelles, avui que tenim a les nostres mans desxifrar l’univers… avui, hem d’aixecar barreres i murs entre nosaltres?

Vull compartir aquest matí ennuvolat, un fragment d’un poema (“Muro de lamentaciones”) de Rosario Castellanos, poetessa mexicana.

“Porque yo soy de aquellos desterrados

para quienes el pan de su mesa es ajeno

y su lecho una immensa llanura abandonada

y toda voz humana una llengua extranjera.

 

Porque yo soy el éxodo.

(Un arcàngel me cierra caminos de regresso

y su espada flamígera incendia paraisos.)

¡Más allá, más allá, más allà! ¡Sombras, Fuentes,

praderes deleitosas, ciudades, más allá!”

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*