concert

concert
4 octubre, 2016 moon

Els músics, quan tanquem els ulls i imaginem on ens agradaria actuar, normalment pensem en grans espais o en magnífics teatres, en llums i telons i butaques de vellut. Tot i que cantar en escenaris així ens serveix per emplenar l’ego (gran com un gratacel massa sovint) des de ja fa un bon grapat d’anys disfruto molt més en escenaris on les persones que venen a escoltar-me són gairebé a tocar. Puc sentir el seu silenci, els comentaris xiuxiuejats, les mirades, els somriures, etc… i cada cop més, el meu ideal s’encamina vers un concert a cau d’orella. Tocar i cantar per a un grup de persones que s’asseuen al meu voltant i amb qui poder compartir els sentiments abocats en cada cançó.

Aquesta sensació és una mica la que vaig tenir divendres passat al Pradell. Tot era a tocar, fins i tot les cadires de bova i la seva olor que surava pel recinte del que fou, en un altre temps, el sindicat del poble. Una sensació que cada cop disfruto més i que em deixa, tot sovint, un regust dolç i sempre, un somriure als llavis.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*