Bio

“Fràgil com un vidre és la memòria” … i és tan fràgil que ja no recordo el moment precís en el qual em vaig posar a cantar, i ni tan sols recordo un dia sense aferrar-me a la veu. Al Priorat, a Pradell de la Teixeta, els dies passaven, i encara avui passen, entre silencis i els sons sempre escadussers d’un poble petit. Cantava, “i això era tot, i això era prou”.

Els estudis musicals i el piano van venir més tard, als 10 anys, i l’instint decantant dia rere dia la balança dels desigs vers la música. I així, sense adonar-me’n, em vaig trobar al bell mig, no d’un llac (com escriví en Manel Garcia Grau) sinó de les notes, les paraules i la veu.

Vaig aprendre el primers compassos, els primers acords al conservatori de Reus, al Centre de Lectura, d’escalinata imponent i molt més amor per part d’ensenyants i deixebles que recursos. Després al Liceu de Barcelona, i les primeres classes de cant a l’aula Alfredo Kraus i harmonia i contrapunt… i tot seguit a l’Escola d’Òpera just davant del Palau de la Música.

I les maletes i cap a Itàlia amb el mestre Bruscantini, extraordinari cantant i persona de cor amb qui vaig conviure al llarg de tres anys i mig. Un temps “en estrany lloc i en estranya contrada”, d’influències i vivències que sempre duré amb mi.

I el retorn, les primeres cançons i “Vine amb mi” (amb el clarinet d’en Josep Fuster) un disc intimista amb ressons de piano clàssic i poesia. Més tard van néixer les “Lletres d’aigua” de la mà de la Fira del Llibre Ebrenc i dels poetes de la terra que tant estimo: Xavier Amorós, Gerard Vergés, Artur Bladé, Manel Garcia Grau, Cinta Mulet, Andreu Carranza, Yannick Garcia, Manel Ollé, Albert Guiu, Josep Amorós…

I ara al bell mig d’aquestes “Cruïlles” que només el temps sap cap a on em duran…